L’infradiagnòstic no és casualitat, és el resultat de molts factors que invisibilitzen la salut pelviana.
Fins al 50% de les dones conviuen amb alguna disfunció del sòl pelvià, però una gran part ni tan sols ho identifica com un problema?
Temps de lectura: 4 minuts
Per què les disfuncions del sòl pelvià estan infradiagnosticades?
Les disfuncions del sòl pelvià es diagnostiquen poc perquè sovint es normalitzen, no es pregunten en consulta i moltes persones no identifiquen els símptomes com un problema de salut.
A més, factors com la vergonya, els mites socials i la manca d’informació fan que el diagnòstic arribi tard.A la consulta ens trobem molt sovint amb una realitat punyent: el problema no és la manca de solucions, sinó l’infradiagnòstic. El sòl pelvià encara és una zona plena de tabú, vergonya i creences que fan que arribem tard a consulta perquè hem normalitzat o hem après a conviure amb la incomoditat o la resignació.
És normal tenir pèrdues d’orina o dolor?
Normalització social: Assumim que les pèrdues d’orina, el dolor en les relacions sexuals o del cicle menstrual, o fins i tot un prolapse són “peatges” inevitables de la maternitat o de l’edat, o són normals perquè li passa a molta gent.
👉 Habitual no vol dir normal.
Per què no es detecta a les revisions mèdiques?
Manca de proactivitat clínica: Sovint, a les revisions mèdiques es passa per alt la salut del sòl pelvià. A vegades perquè s’assumeix aquesta normalització de certes molèsties en algunes etapes de la vida, i en realitat per desconeixement de la necessitat d’investigar, preguntar i aprofundir en les opcions terapèutiques.
Si no es pregunta, no es diagnostica.
Si el pacient no ho explica, el professional ha d’assumir aquesta responsabilitat assistencial.
Qui pot tenir disfuncions de sòl pelvià?
L’estigma de l’edat i el gènere: Sovint es creu que aquestes disfuncions afecten només a dones després de l’embaràs o el postpart.
Però el sòl pelvià forma part de la salut de tothom: dones, homes, infants, persones que no han estat mares… a qualsevol edat i en qualsevol etapa vital.
Per què moltes persones no consulten?
Por al quiròfan: La falsa idea que l’única solució és una operació fa que moltes persones retardin o evitin la consulta fins que la qualitat de vida ja està compromesa.
👉 Moltes disfuncions del sòl pelvià es poden tractar sense cirurgia.
La prevenció i el tractament precoç són clau per evitar complicacions.
Els 5 mites que fan arribar tard al diagnòstic
1. És normal tenir símptomes de sòl pelvià?
“És normal, ens passa a totes”
No. Que una cosa sigui freqüent no vol dir que sigui normal. Que 1 de cada 2 dones tingui una disfunció no la converteix en part de la nostra biologia sana. Normalitzar el símptoma és el primer obstacle per a la recuperació.
2. Si em fa vergonya o no és greu, millor no dir-ho?
“Em fa vergonya”, “no deu ser tan greu”
Més de la meitat de les dones amb símptomes no demana ajuda. La vergonya i el tabú actuen com un mur que cronifica el problema.
Parlar-ne amb un professional especialitzat és el primer pas del tractament. Crear un espai de seguretat on explicar el què et passa, sense judici, és part del procés terapèutic.
3. Si fos important, el metge ja m’ho hauria preguntat
Malauradament, les pèrdues d’orina, el dolor en les relacions sexuals o altres símptomes no formen part de moltes revisions de rutina.
Si no ho expliques tu, pot passar desapercebut fins que els símptomes empitjorin.
👉 Tu ets la millor observadora de la teva salut.
4. Després del part o amb l’edat, és inevitable
Poden passar anys des del part i seguir arrossegant disfuncions. No és una condemna per haver estat mare o per fer-se gran.
És un senyal del teu cos que demana ser revisat i tractat.
Sempre hi ha marge de millora.
5. No val la pena, no té solució
Moltes dones viuen anys amb molèsties pensant que no hi ha res a fer.
La realitat és que la fisioteràpia de sòl pelvià i els tractaments conservadors poden millorar molt la simptomatologia i la qualitat de vida.
👉 Demanar ajuda especialitzada sí que canvia les coses.
Com saber si el teu sòl pelvià no funciona correctament?
Alguns senyals d’alerta són:
- Pèrdues d’orina en tossir, riure o fer esport
- Sensació de pes o pressió a la pelvis
- Dolor en les relacions sexuals
- Dificultat per retenir gasos o femta
- Necessitat urgent d’orinar
Si t’identifiques amb algun d’aquests símptomes, és recomanable consultar amb un professional especialitzat.
La conseqüència del silenci: la cronificació
El que no es tracta, no millora. Al contrari, pot agreujar-se progressivament, limitant la teva activitat física, la teva vida social, la teva intimitat, la teva autoestima i la teva qualitat de vida.
No és que aquestes disfuncions passin poc; és que se’n parla poc.
👉 El diagnòstic precoç és clau per evitar la cronificació.
Què fer si tens símptomes de sòl pelvià?
- No normalitzar-los
- Consultar amb un especialista en sòl pelvià
- Deamana una valoració personalitzada
- Inicia el tractament si cal
El primer pas no és tractar, és deixar de normalitzar.
Si sents que alguna cosa no va bé, consulta.
El diagnòstic precoç és la millor eina per recuperar la teva salut i el teu benestar.
Aquest article ha estat elaborat per la fisioteràpia pelviperineal Marta Jiménez, especialitzada en rehabilitació del sòl pelvià i salut femenina.
