Desembre sovint ens empeny a cuidar de tothom menys de nosaltres. Aquest article et proposa rituals d’autocura, consciència corporal i escolta del sòl pelvià per començar l’any amb coherència, calma i benestar.
Les setmanes de Nadal solen convertir-se en una cursa: organitzar, preparar, fer llistes, pensar en tothom, arribar a tot. I, entremig, sovint torna a desaparèixer l’espai propi. És una realitat que es repeteix en la vida de les dones: continuem posant el cos, el temps i l’atenció al servei dels altres.
Quan cuidar es converteix en oblidar-se d’un mateix
Hi ha una part preciosa, maternal, acollidora i d’entrega, molt pròpia de les dones, de l’energia nodridora de les dones, però no exclusiva evidentment d’elles, que sovint es confon i ens porta a un lloc de servitud social de la qual totes coneixem l’espai de pèrdua que implica a tots nivells; laboral, econòmic, social, personal…
Aquesta tendència no neix del no-res. Forma part de responsabilitats familiars que s’arrosseguen, de mandats culturals molt arrelats i d’una normalització preocupant: la d’ignorar les necessitats pròpies, fins i tot el dolor. És habitual sentir frases com “ja se me n’anirà”, “ara no toca”, “ja m’ho miraré al gener”. Però el cos, silenciosament, acumula.
Les conseqüències físiques que apareixen al gener
Des d’una mirada més professional, des del món del què jo m’ocupo i a companyo, gener és un mes que arriba ple de conseqüències del Nadal: més tensió muscular, digestions alterades, restrenyiment, irritació de temes proctològics o vesicals (sensació de pressió o pesadesa al sòl pelvià, ganes d’orinar amb més freqüència, inflamació intestinal…) Són senyals clares d’un cos que ha fet més del que podia, i sobretot que reclama ser escoltat.
L’autocura no és un luxe ni un acte d’egoisme. Ës una prioritat, justament tenir cura de mi mateixa, mostra als altres, (fills, familiars i companys de feina) que les pròpies necessitats s’han d’escoltar, i és aquesta cura personal la que ens permet estar disponibles pels altres. És una forma de respecte profund cap a una mateixa. Quan tens cura del teu cos —de veritat, amb consciència— estàs sostenint tot allò que t’importa: la teva energia, la teva salut i la teva capacitat d’estar present en la vida amb plenitud.
Desembre pot ser també una oportunitat: un moment per fer un petit “reset”.
Rituals suaus com respirar amb atenció, disminuir la velocitat per adonar-nos de les petites coses i sentir-nos presents, sentir la connexió amb mi mateixa i amb els altres, i no hi ha res millor que el cos per dur-nos al present, al aquí i ara: escoltar el nostre cos: nota on tens la tensió, observa com està el teu abdomen, sent el teu sòl pelvià, revisa la teva postura… Tancar l’any també és un gest corporal.
Què vol dir, realment, “recordar-te de tu”?
- Vol dir donar-te permís per fer una valoració del teu sòl pelvià, o del cos que ho demana.
- Vol dir escoltar com respires, com gestiones les pressions del dia a dia, què et molesta i què necessites.
- Vol dir prioritzar-te, encara que sigui en petites dosi.
- Vol dir triar una eina, un espai o un recurs que t’acompanyi a cuidar la teva salut des de la base.
La teva salut és un regal que et fas a tu mateixa i al teu futur.
Si vols començar el 2026 amb més consciència corporal, amb una mirada més amable cap al teu sòl pelvià, la teva postura, la teva energia i el teu benestar, estem aquí per acompanyar-te.
A la Clínica t’hi esperem per ajudar-te a reconnectar amb tu, des del cor, des del cos i amb calma.
