Quan la nostra especialitat es va començar a conèixer, tot era incontinència urinària, embaràs, preparació al part i recuperació postpart. Una manera prou amable d’entrar en aquesta capsa de Pandora que implica la zona pelviana, en la dona, en l’home, en els nens, en les persones amb altres identitats de gènere…

A l’ “Altra cara del sol pelvià”, la meva ponència* pel Congrés Internacional de Fisioterapia 22 @colficat, em submergeixo en realitats amb les quals habitualment no relacionem la fisioteràpia del sòl pelvià.

Tot a les xarxes sembla omplir-se de feminitat, connexió amb el cicle menstrual, reconèixer-se de nou en la menopausa, viure l’embaràs, connectar amb la nostra capacitat femenina creativa, gaudir de la maternitat, lluitar per parts respectats i contra la violència obstètrica, reivindicar el plaer femení, activar la nostra faixa abdominopelviana i tenir en forma tot el complex abdominolumbopelvià (CAL) i tonificar el CORE…

Però què passa quan et sents exclòs/a/i de tot aquest món de flors i violeta feminista, i de sobte et trobes amb dificultats per accedir o sentir-te segura d’accedir al sistema sanitari (no només de la fisioteràpia) per motius com:

  • la teva identitat de gènere
  • la vergonya, la culpa, la por... el que sigui que et generi expressar la teva disfunció o la teva necessitat (incontinència o dolor anal, problemes sexuals, agressions sexuals, abusos, MGF, baixa autoestima i percepció esbiaixada de la teva imatge genital i/o corporal…)
  • la vulnerabilitat d’algunes persones ( adolescents, menors, emigrants, marginats socials…)

Els darrers anys, la reeducació pelviperineal s’ha desenvolupat de manera molt àmplia, i, simultàniament en l’àmbit sociocultural, s’està produint una positiva evolució en temes d’identitat de gènere, imatge corporal en l’adolescència i cossos normatius, reproducció assistida, cirurgia colo-proctològica, sexualitat, abusos… Temes molt més complexos, que requereixen formació específica, pluridisciplinarietat i també de maduresa i treball personal del professional per tenir la capacitat d’acompanyar, en la part que li correspon, en el dia a dia de la seva consulta.

 

Són camps on la fisioteràpia pelviperineal pot tenir un paper vital.

 

  • Visibilitzar aquestes mancances del sistema forma part de la nostra responsabilitat com a sanitaris.
  • Treballar per a fer arribar a tothom la nostra professió ha de ser una prioritat professional, col·legial i de l’administració.
  • Incloure la diversitat en el currículum formatiu dels futurs sanitaris.
  • I aprendre un llenguatge inclusiu i desaprendre el llenguatge binari i excloent també.

Però sobretot: dir les coses pel seu nom i reconèixer que sí, que ara que escric sobre temes difícils que també formen part del sòl pelvià, m’adono que encara queda molta feina per fer i que vull formar part de canviar-ho.
I tu?

(*) pots trobar el títol i el contingut de la meva ponència al CFT22 aquí